diumenge, 17 de novembre de 2013

MATINAL PER L'OBAC: CASTELLSAPERA I HOSPITAL DE SANG

DIUMENGE 24 DE NOVEMBRE
S'acaba l'any i les sortides del programa d'activitats del 2013.
Si el temps ho permet farem una sortida matinal al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Concretament a la zona de la Serra de l'Obac on passarem pel seu punt més alt: el cim de Castellsapera que amb els seus 939 metres d'alçada ens ofereix unes vistes privilegiades de tot el Parc amb el cim de la Mola (1107m) a l'est, el Montcau (1056m) al nord-est,el massís Montserrat al sud-oest i tota la plana de Bages fins al Cadi als nostres peus. També visitarem un dels indrets amagats més curiosos de l'Obac com és l'Hospital de Sang, indret on es recuperaven els farits de les guerres Carlines.


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:
Sortida de l'aparcament  de l'Alzina del Salari i agafem la pista asfaltada que puja intensament. A mitja pujada i en una corva pronunciada a dretes agafem un camí que surt a l'esquerra que va fins l'avenc de Castellsapera i seguint direcció sud arribem al cim que li dona nom el Castellsapera. Ja hem fet una bona pujada per escalfar i ara baixem per la part oposada fins el Gr-5 que ens durà al Coll de Tres Creus. Aquí agafem el corriol que surt cap a l'oest que ens portarà fins a l'Hospital de Sang tot passan per la Porquerissa i la Font de la Pola, on es pot omplir d'aigua.
Per la tornada anirem a buscar el Gr-5 de nou a l'alçada del Coll de Boix i només ens quedarà reseguir-lo fins el Coll de les Tres Creus i baixar per la pista que va directe a l'aparcament.

DIA: Diumenge 24 de novembre
HORARI: Trobada a les 7:45h a la plaça Dr. Fleming, davant del Bar Baviera. Arribada al Parc cap a les 9h. 4 hores aproximadament de camí i arribada prevista a Navarcles a les 14h.
DIFICULTAT: Baixa.
RECORREGUT: 10km i 550mts de desnivell positius.
CAL DUR: Esmorzar i aigua, calçat adecuat per caminar (botes), roba còmoda i d'abric.
ASSEGURANÇA: Cal estar federat o pagar l'assegurança de la FEEC per l'activitat (4,80euros)

Per quansevol consulta podeu trucar a Francesc 669 49 74 22


dimarts, 12 de novembre de 2013

SORTIDA AL MATAGALLS

Sant Miquel dels Barretons
La nostra pròxima ruta serà al massís del Montseny, monte signi en llatí, significa "muntanya del senyal". Els romans van batejar així aquest massís del cor de Catalunya perquè els servia per orientar-se quan s'acostaven a la Península per mar. El seu peculiar relleu el formen tres grans cims: el Matagalls, a 1.698 metres, les Agudes, a 1.703 metres, i el turó de l'Home, el més elevat, a 1.706 metres d'altura.
Des de Viladrau, Situat a 800 metres d'altura, serà un bon punt de partida per recórrer el Montseny i iniciar la nostra ruta que ens portarà fins a dalt al Matagalls.






La mitologia de l'aigua i la bruixeria


Torrent de l'Oratori
Les fonts són un dels tresors que guarda la muntanya. Escampades per tota la seva falda, envoltades de faigs, roures, pollancres i castanyers, moltes s'escolen cap a la riera Major.
Els habitants d'aquesta zona també enumeren les bondats de les aigües naturals que hi ha, recomanades per cuinar, per regar les plantes i fins i tot per a la gent que pateix del ronyó, gràcies a la falta de calç.






Font de les Paitides
Paitides o dones d'aigua
Són molts els qui van a buscar aigua en aquestes fonts per les virtuts de l'aigua que en brolla. Les més conegudes, la font de l'Oreneta, la del Ferro, la del Noi Gran o la de les Paitides, com es coneix les dones d'aigua al Montseny, uns éssers que són símbol de vida i que, segons la mitologia catalana, habiten en indrets d'aigua dolça i de gran bellesa com aquests. La joventut d'aquestes dones perdura els mil anys que poden arribar a viure. Al Montseny l'aigua també pren forma de rieres i rierols amb bassals, salts d'aigua i estanyols.


Castanyer de les nou branques
Però aquestes contrades també són conegudes per llegendes sobre el mal. Entre els segles XIV i XVI les bruixes dones conegudes per fer potingues, van ser durament perseguides, al contrari que segles abans quan havien estat respectades. Aquí, a diferència de la resta d'Europa, no era la inquisició qui les perseguia, sinó el poder civil, que les sentenciava i, en lloc de cremar-les en fogueres, les penjaven a la forca o els tallaven el cap. Entre el 1618 i el 1622, 14 dones de Viladrau condemnades per fetilleres. La toponímia mostra l'arrelament de la bruixeria al Montseny, amb el Pla de la Bruixes, la torre de les Bruixes o Can Bruix.



El bandolerisme de Serrallonga

Mas la Sala 
Un altre dels reclams turístics de la zona gira entorn del personatge de Joan Sala i Ferrer, el conegut bandoler Serrallonga. El Mas La Sala és un antic casal fortificat del segle XII on el 1594 va néixer el bandoler més popular.









DADES DE LA SORTIDA:
Quilòmetres: 17km.
Durada de l’activitat: unes 7:00 hores caminant
Desnivell acumulat: 1320 mtrs.
Dificultat: mitjana

Recomanacions:
Estar en bona forma física.Previsió per menjar 1 o 2 entrepans (probablement també dinem) , fruita, fruits secs, xocolata, etc.

Aigua tot i que podem trobar alguna font.
Calçat còmode, roba que ens protegeixi una mica del fred i impermeable.


Imprescindible: estar assegurat per a l'activitat (Llicència FEEC o FEDME)Si no teniu la tarja federativa s'haurà de tramitar una assegurança per un dia, 4'80 Euros.  

Nosaltres us ho gestionarem el mateix dia.

Dia , hora i lloc de trobada: diumenge 17 de Novembre a les 6:30 preguem màxima puntualitat , a la Plaça Doctor Fleming ( davant Baviera), Navarcles.
Per assistir-hi:  presentar-se puntual al lloc assignat. Qualsevol dubte podeu o bé trucar al 649840754 (Gerard) o bé escriure al: cenavarcles@gmail.com
Es preveu arribar entre les 4 i les 5 a Navarcles. 

dijous, 17 d’octubre de 2013

PUIGSACALM, la Garrotxa



La sortida que us convidem a fer ens transporta a les comarques d’Osona i la Garrotxa.

Deixarem els cotxes a dalt el Coll de Bracons i començarem a caminar per un petits sender PR que es va enfiltant amunt. Els primers cims que coronarem i des dels quals gaudirem ja de les primeres boniques vistes són el Tossell Xic i el Tossell Gros, aquest darrer requereix una bona grimpadeta però a l’abast de tothom.